La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament.
A l'edat mitjana, els intervals de tercera havien estat considerats com a dissonàncies. Una de les característiques més pronunciades de la música renaixentista va ser la dependència de l'interval de tercera com a consonància. Durant el segle XIV la polifonia, usada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant més elaborada i amb un major nombre de veus o part independents.
A principis del segle XV la tendència va ser anar cap a la simplificació i la suavització de les veus. Això va ser possible a causa del gran augment del rang vocal en la música en comparació al que tenien a l'edat mitjana; un rang més estret obligava a un encreuament més freqüent de les veus i a un major contrast entre elles.
Les característiques modals de la música del Renaixement van començar a ser una font de conflictes cap al final del període, conflictes provocats especialment per l'ús creixent dels moviments amb intervals de quinta. Això no representava un problema quan es realitzava dins el marc de la tonalitat i aquesta qüestió seria un dels aspectes que impulsarien la consolidació de la tonalitat.Durant el Renaixement les formes litúrgiques més importants, en continuïtat amb l'època anterior, van ser les misses i els motets, unes
breus composicions polifòniques de caràcter religiós amb textos de la Sagrada Escriptura.La música secular o profana va tenir cada cop més difusió, amb una àmplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparació amb el que hi havia a l'època medieval, aquesta explosió s'explica fonamentalment per la difusió aconseguida amb l'aparició de la impremta. És probable que una gran part de música popular medieval de finals del període s'hagi perdut a causa de la falta de documentació.
la seva teoria i notació:
La notació del Renaixement queda distorsionada quan s'intenta traduir amb el detall de la notació actual, perquè es delimiten detalls d'una manera massa estricta i es traeix l'amplitud amb que calia interpretar la música d'aquella època.
Les composicions del Renaixement estaven escrites únicament en particel·les, parts d’una partitura corresponents a una sola veu o a un instrument.; les partitures generals eren molt rares. Les barres de compàs no s'usaven i les figueres rítmiques eren generalment més llargues que les usades actualment; la unitat de pulsació era la semibreu o rodona (4 temps de negra).
els principals compositors d'aquesta època van ser:
