Música Barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.
Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la música barroca la melodia es feu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per música, o òpera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultivà també la suite, altres modalitats d'òpera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.A la següent etapa, anomenada Barroc mitjà (1650-1700), hi predominava l'òpera i la cantata. L'última etapa anomenada Barroc tardà (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la música instrumental sobre la música vocal.
les seves característiques més distintives són:

• la riquesa d'ornamentació
• la tendència a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental
• l'aplicació de la tècnica del baix continu als instruments de teclat
• l'aparició de noves formes organístiques

les seves dues maneres bàsiques d'enllaçar les notes són:

• Legato (lligat)
• Staccato (colpejat)

els instruments barrocs més destacts són:

• els violins Stradivarius
• el traverso o flauta travessera

   dins dels de teclat:

• l'espineta
•  el virginal
•  el clavicèmbal 
• el clavicordi. 
• en l'àmbit religiós, l'orgue

Música del Renaixement

La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament.

A l'edat mitjana, els intervals de tercera havien estat considerats com a dissonàncies. Una de les característiques més pronunciades de la música renaixentista va ser la dependència de l'interval de tercera com a consonància. Durant el segle XIV la polifonia, usada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant més elaborada i amb un major nombre de veus o part independents.

A principis del segle XV la tendència va ser anar cap a la simplificació i la suavització de les veus. Això va ser possible a causa del gran augment del rang vocal en la música en comparació al que tenien a l'edat mitjana; un rang més estret obligava a un encreuament més freqüent de les veus i a un major contrast entre elles.

Les característiques modals de la música del Renaixement van començar a ser una font de conflictes cap al final del període, conflictes provocats especialment per l'ús creixent dels moviments amb intervals de quinta. Això no representava un problema quan es realitzava dins el marc de la tonalitat i aquesta qüestió seria un dels aspectes que impulsarien la consolidació de la tonalitat.Durant el Renaixement les formes litúrgiques més importants, en continuïtat amb l'època anterior, van ser les misses i els motets, unes breus composicions polifòniques de caràcter religiós amb textos de la Sagrada Escriptura.

La música secular o profana va tenir cada cop més difusió, amb una àmplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparació amb el que hi havia a l'època medieval, aquesta explosió s'explica fonamentalment per la difusió aconseguida amb l'aparició de la impremta. És probable que una gran part de música popular medieval de finals del període s'hagi perdut a causa de la falta de documentació.

la seva teoria i notació:

   

  La notació del Renaixement queda distorsionada quan s'intenta traduir amb el detall de la notació actual, perquè es delimiten detalls d'una manera massa estricta i es traeix l'amplitud amb que calia interpretar la música d'aquella època.

  Les composicions del Renaixement estaven escrites únicament en particel·les, parts d’una partitura corresponents a una sola veu o a un instrument.; les partitures generals eren molt rares. Les barres de compàs no s'usaven i les figueres rítmiques eren generalment més llargues que les usades actualment; la unitat de pulsació era la semibreu o rodona (4 temps de negra).

els principals compositors d'aquesta època van ser:

música clàssica

La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda, o arrelada a les tradicions occidentals,i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle IX fins a l'actualitat.Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el common practice period (període de pràctica comú).La música europea és diferència clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular, pel seu sistema de notació musical, aproximadament en ús des del segle XVI.La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar a l'artista intèrpret o executant, informació sobre l'afinació, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra de música. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ad libitum, que s'escolta amb freqüència en altres tradicions culturals musicals no europees –com per exemple en la música clàssica Índia i la música tradicional japonesa–, i en la música popular.Donada l'àmplia varietat de formes, estils, gèneres i períodes històrics que existeix quan es descriu el terme "música clàssica", és difícil una llista completa i precisa de característiques que poden atribuir-se a totes les obres d'aquest tipus.La música clàssica i la música popular sovint es distingeixen per l'ús d'uns determinats instruments. Rarament hi ha altres gèneres en els que tants instruments són utilitzats per grans grups de manera simultània, com succeeix en les orquestres simfòniques, que sovint contenen cinc o més diversos tipus d'instruments de corda, inclosos violins, violes, violoncels, contrabaixos i l'arpa; set o més tipus d'instruments de vent fusta, quatre o més d'instruments de vent metall i una gran diversitat d'instruments de percussió, de vegades fins a una desena de tipus diferents. També sovint, especialment a l'òpera i l'oratori, també hi ha la veu humana.

Barcelona als teus peus

satisfaction. the rolling stones

the rolling stones

The Rolling Stones és un grup britànic de música rock. El nom que ve a significar bales perdudes o caps calents està tret d'una cançó de Muddy Waters (un músic de blues estadounidenc generalment considerat el Pare del blues de Chicago.)

El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Van fer la seva primera actuació en públic l'octubre d'aquell any.El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer èxit de vendes, arribant al número 1 el 18 de juliol de 1964.

El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en la guitarra i prototip del Hard Rock.

Els discs Beggars Banquet (1968), Let it Bleed (1969), Sticky Fingers (1971) i Exile on Main Street (1972)són considerats àlbums clàssics on el grup es defineix musicalment i assoleix la seva maduresa.El grup era d'una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment.

La seva cançó més coneguda és Satisfaction , que arribà al número 1 l' 11 de setembre de 1965, i que és famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, que s'ha convertit en un patró d'introducció de moltes cançons.

rock

the beatles

El rock és un estil musical que evolucionà a partir del Blues.Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric, el rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional, jazz i folk.El rock neix als Estats Units a finals de la dècada dels 40,A finals dels anys 1960, la música rock es combinà amb la música folk per crear el folk rock, amb el blues per crear el blues rock i amb el jazz per crear el jazz rock fussió.en els anys 1970 el rock desenvolupà alguns subgèneres, com el soft rock, el hard rock, el rock progressiu, el heavy metal i el punk rock. Una de les icones més importants del rock són els beatles o els rolling stones.

MADONNA- give it 2 me

El POP

La música pop és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del segle XX, orientades a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzades i que, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica. En principi s'origina en els països de llengua anglesa, però aviat sortiren grups d'aquest estil a molts altres llocs.

No té un estil definit, però la caracteritza una melodia simple, fàcil de recordar i amb estratègies variades per capturar l'atenció del públic, entre elles les d'una atractiva escenificació on no hi acostuma a mancar l'ús de l'atractiu sexual. L'objectiu habitual d'aquest tipus de música són els adolescents. Es poden considerar com a representants del pop, entre molts d'altres, a: Elton John, ABBA, Michael Jackson, Lady Gaga i Madonna.

dins d'el pop hi ha molts subgèneres com per exemple: Mainstream (pop comercial), Pop independent (Indie i New pop), Pop electrònic, Pop tradicional, Pop llatí...

Hello Dolly

en aquest video surt en Luis Armstrong cantant i tocant la cançó de Hello Dolly

Blues

El blues, és un gènere musical vocal  i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. Els seus orígens es remonten al segle XIX, a les cançóns que cantaven els esclaus negres a Nord-Amèrica i es va desenvolupar a través dels espirituals (spiritual song), les cançons de pregària (prayer song), cants de treball (work song), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler). La paraula blues en anglès vol dir tristesa. Un dels seus trets més característics és l'ús extensiu de les tècniques "expressives" de la guitarra (bend, vibrato, slide...), que posteriorment influirien en els solos d'estils com el rock. El blues va influir en la música popular nord-americana i occidental en general, arribant a formar part de gèneres musicals com el ragtime, el jazz, el bluegrass, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.

Louis Armstrong

Louis Armstrong, també conegut com a Satchmo o Pops,va neixer el 4 d'agost de 1901 i va ser un dels grans músics de jazz del segle XX. Armstrong va ser un personatge carismàtic i  innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat va transformar el jazz en un estil de música popular. Luis Armstrong va guanyar fama tocant la trompeta però més tard també va començar a cantar.Era fàcil de reconeixer per la seva veu profunda i la seva manera de tocar la trompeta. Va néixer en una família molt pobra i va viure la seva infantesa i joventut en un barri marginal de Nova Orleans. El seu pare els va abandonar quan ell era encara un nen i la seva mare els va deixar a ell i a la seva germana Beatriz a cura de la seva àvia. Louis, als cinc anys, va tornar a viure amb la seva mare i els seus familiars. la seva mare era prostituta i mentre ella estava en els salons de ball ell l'esperava fora. Allà podia escoltar a les bandes que tocaven a dins.Als onze anys, després de desertar de l'escola, Armstrong es va unir a un quartet de nens que vivien en condicions similars, i cantaven als carrers per guanyar diners. La seva primera corneta va ser comprada amb diners que li van prestar els Karnofskys, una família d'immigrants russos jueva, que tenien un negoci de ferralla de tracció i li van donar feina. Per expressar la seva gratitud cap al Karnofskys, que el van tractar gairebé com un membre de la família, i li donaven menjar, Armstrong portà un penjoll amb una estrella de David la resta de la seva vida.Va començar a aprendre a tocar la corneta a la banda de la New Orleans Home for Colored Waifs, un reformatori per a nens negres abandonats on l'havien enviat diverses vegades per delictes menors.

En 1922, Armstrong es va unir a l'èxode de músics del delta del Mississipí cap a Chicago, on va anar convidat per Joe King Oliver per a incorporar-se a la seva Creole jazz band com a segon corneta.

Aviat la seva fama va ser coneguda pel millor director d'orquestra negre del moment, qui li va oferir un contracte per unir-se a la seva banda.

Armstrong va tenir treball fins pocs anys abans de la seva mort i, encara que de vegades en els seus darrers anys realitzà algunes interpretacions més trivials, en altres era capaç de demostrar el seu encara sorprenent domini de la tècnica i de la intuïció musical. Va morir mentre dormia; just un mes abans de complir els 70 anys. 

King Oliver

Joe "King" Oliver va ser un cornetista i trompetista nord-americà de jazz de començaments del segle XX.El nom de "King" Oliver és més conegut entre els amants del jazz que la seva pròpia música.
Oliver havia nascut en un dels suburbis més pobres de Nova Orleans, el 1885. Va estudiar corneta amb Bunk Johnson, mentre es dedicba al servei domèstic i començava a actuar amb bandes. El 1915, va substituir Freddie Keppard en la famosa Eagle Band i, poc després, entra a treballar a la banda del trombonista Kid Ory, amb qui va estar més d'un any.
El 1917 es traslladà a Chicago on, després de tocar en diverses bandes locals, va formar la seva famosa Creole Jazz Band, amb Johnny i Baby Dodds, al clarinet i bateria respectivament, Lil Hardin al piano i Honoré Dutray al trombó, entre altres. Després d'una gira per Califòrnia, la banda va tornar a Chicago i es va establir en un local anomenat Lincoln Gardens, on se'ls va incorporar un jove cornetista, anomenat Louis Armstrong.
La banda es va convertir en centre d'atenció dels músics de l'època, i era l'orquestra més hot que hagi tocat mai en un escenari.
Quan la banda es va desfer Oliver va formar la seva següent banda, els Dixie Syncopators i es va traslladar a Harlem (1927), encara que no li va anar molt bé. Abandonat pels seus músics en 1937, va anar deixant la seva carrera i va viure en una situació de gairebé misèria, fins la seva mort en 1938.

el JAZZ

Hi ha molts tipus de música, avui os parlaré sobre el jazz.

El jazz és un gènere musical nascut a New Orleans, UU.EE.a principis de la dècada del 1900.En el jazz es barreja música propia dels afroamericans d'Estats Units amb instruments de les bandes de carrer.

La paraula jazz va ser utilitzada per primera vegada en 1917 per un grup blanc anomenats Dixieland Jass Band. 

Una de les seves bases més característiques és la improvització.

Alguns dels principals musics de jazz han estat King Oliver, Louis Armstrong,Charlie Parker i molts altres.

hola, he creat aquest nou blog sobre música i espero que a tothom li agradi.